Ahir vaig somniar…

Extret del Pregó de Festes del Barri del Remei de Vic, que va fer en Lluis.


Sempre he cregut que per “realitzar, primer cal somniar”!
I just ahir vaig somniar unes quantes idees per fer al nostre barri. I ara us les diré!!!

Si a algú li agrada alguna d’elles,
que m´ho digui i que la prengui!
Potser d’aquí uns anys
serà ella o ell,
qui farà el pregó de festa!

Al primer somni vaig veure com el Remei tenia una “Selecció de Futbol”, i que guanyàvem el mundial i tot!!!
Però no pas de futbol convencional, sinó el fútbol de les persones més humanes del món! Us explico:

  1. Els defenses: Defensors dels drets humans
  2. Els Mig campistes, al centre del camp donant oportunitats sense parar, i
  3. Davanters brillants marcant gols preciosos a la vida.

Quins jugadors tenim al barri,
i quina afició més genial!
El Remei és molt més que un club:
és un barri i és un món genial!

També vaig tenir el somni d’anar a Eurovisió.
Sí, sí, el que sentiu:
i a sobre guanyaríem també el festival,
on la cançó guanyadora seria la nostra,
i el títol: “Al Remei hi cap tothom”.
La història ja està escrita,
ara només cal fer la lletra i la cançó!

Per tant:
músics i poetes!!!
escriptors i guitarristes!!!
Animeu-vos i composeu ja,
la nostra cançó de festa!!!
Ahir a la nit vaig somniar,
que el Remei seria
el primer barri en arribar a la lluna.

Hauríem de fer un coet espacial.
Ho tinc tot calculat:
els materials, el combustible i els científics.
Us proposo que siguem astronàutes del futur!!!
Però no us penseu pas que aniríem a la lluna que ens il.lumina a la nit,
sinó molt més enllà:
a la lluna amb la que tothom somnia dur a les persones que més estimen!
Ja tinc pensat també on farem el conte enrere:
al cor de tots i cadascú de les persones!!!

També proposo construir la primera fàbrica del món de galetes especials!

Doncs aquí som dolços i ensucrats!
I qui ve, sempre marxa amb gustos boníssims i diferents al paladar.

I si construíssim una fàbrica de llibres???

Us imagineu???
Podríem escriure tants llibres com persones han passat pel Remei.
La nostra història dona per molt, tindríem llibres d’humor, històries d’amor, de drames, d’entreniments i de superació personal;

I fins i tot llibres de cuina, tapes, pastisseries i bars, llegendes de princeses i dracs,
de temples i de ponts romans,
i encara més:
de bojos pel Barça, Mesi-més!!!
I un llibre també de mariners,
d’aventures i de pernils,
i de “Vint-mil llegües, de Viatges Submaríns“!

I perquè no una gran tenda de gelats???

La nostra gent té tans colors,
que podríem fer tants gelats,
com colors té l’arc de Sant Martí…
i tots ells tan dolços, tan sans i tan exquisits!!!
Quins gelats tindríem aquí!!!

Proposo fer en el futur un enorme Port de Mar!!!

Sí, un enorme port al mig de la Plana,
just a la Plaça del Mercat!!!
Allà arribarien vaixells i barques d’arreu del món.
carregats de tresors humans infinits,
per compartir-los plegats, amb il.lusió i compromís!
Tenim molt per aprendre i molt per donar!
així és el Remei,
com un port fascinant enmig de l’oceà!

Proposo construir també una fàbrica per fer ponts:

Nosaltres sóm experts en connectar persones,
ponts de mediació,
ponts per retrobar-nos,
ponts per respectar la diferència i compartir-la de forma tranquil.la i respectuosa,
com la corva elegant d´un pont que uneix i no separa.

Calen més enginyers de camins,

(dels camins del cor),
que continuin treballant,
transformant les pedres de les muralles,
en ponts espectaculars!

I és que el Remei és un barri molt intel.ligent,doncs com bé diu el seu nom:

té un remei per tothom!!!
Aquí han vingut persones d’arreu del món,
i hem construit un lloc d’oportunitats!

Ah! I que sapigueu que ja he parlat amb l’Alcalde!

Què us pensàveu???

I l’he conveçut per fer una màquina enorme i misteriosa,
estaria plena de tubs, motorets,
botons i dispositius automàtics i electrònics-espacials i químics-mol·leculars!!!

I em va dir l’alcalde:
– Lluis! I què farà aquesta màquina??? Perquè ens servirà???
I jo li vaig respondre:
– Serà una màquina molt especial,
i que ens fa molta falta!!! Fixa’t bé!!! És una màquina per fer pessigolles!!!
– Pessigolles normals??? – Va dir-me ell.
– D’aquestes també. – Li vaig dir jo. – Però sobretot: Pessigolles emocionals!!!

Així podríem disoldre,
masses soletats i masses mals humors.

Cal que riem més i que riem plegats,
Cal fer pessigolles al cor!

 Bona idea, Lluis! – Em va dir el Batlle!

Ahir vaig somniar que entre totes i tots faríem un món, on tothom poguès con-viure en Pau i Be!

Gràcies!

Anuncis